Esclerosi Múltiple

L'esclerosi múltiple és una malaltia degenerativa, crònica i inflamatòria del sistema nerviós central: la substància que envolta les fibres nervioses del cervell i de la medul•la espinal, que es denomina mielina, s'ha deteriorat i presenta cicatrius (esclerosi). La mielina té la funció d'aïllar els nervis i permetre que es transmeten els impulsos amb rapidesa. La velocitat i l'eficiència en la conducció dels impulsos permet realitzar els moviments suaus o ràpids però sempre coordinats i amb poc esforç. La mielina, com el recobriment de plàstic dels cables elèctrics, assegura la correcta transmissió del corrent, però si es fa malbé es perd la informació que transporta o resulta incorrecta.

Es desconeix la causa que provoca aquesta malaltia. Alguns estudis suggereixen que la genètica pot jugar un paper en la susceptibilitat d'una persona cap a aquesta malaltia, però també poden influir factors ambientals com, per exemple, els virus o altres factors. Moltes característiques de l'esclerosi múltiple fan entendre que el seu origen és autoimmune i que és el propi sistema immunològic del malalt que destrueix la mielina.

Símptomes i diagnòstic

El diagnòstic és essencialment clínic i cal realitzar diverses proves mèdiques. La incidència de l'esclerosi múltiple és de l'1 per mil de la població.
Els símptomes més freqüents, que poden fer sospitar que es pateix esclerosi múltiple, són:

• Problemes de visió
• Entumiment de les extremitats
• Pèrdua d'equilibri
• Alteracions motores
• Problemes cognitius
• Fatiga excessiva
• Manca de control dels esfínters, entre altres.

Segons la forma de desenvolupar-se pot causar en pocs anys una gran discapacitat a qui la pateix. Els graus d'evolució, es poden distingir bàsicament en tres grans grups:

• Primària Progressiva (PP)
• Remitent Recurrent (RR)
• Secundària Progressiva (SP)

   actualitzat al 23/06/2011